---

---

JOSEP MARIA RUERA

1900–1988

Josep Maria Ruera ocupa un lloc destacat dins la música catalana del segle XX. La seva trajectòria, marcada per una sòlida formació i per les interrupcions provocades pel context històric, es caracteritza per un equilibri constant entre rigor constructiu, expressivitat i fidelitat a un llenguatge propi.

Format amb mestres com Enric Morera, Joan Baptista Lambert i Joan Lamote de Grignon, Ruera va desenvolupar una activitat intensa durant els anys vint i trenta, combinant la composició amb la interpretació i la pedagogia. La seva projecció inicial, avalada per la selecció dels Tres moviments simfònics al Festival de la SIMC de 1936, va quedar truncada per la Guerra Civil.

Durant dècades, Ruera va exercir una tasca pedagògica i musical fonamental a Granollers, sense abandonar mai la reflexió creativa. A partir dels anys seixanta, va reprendre amb força la composició i va signar algunes de les seves obres més representatives, reconegudes amb premis com el Pau Casals i el Ciutat de Barcelona.

El seu llenguatge musical, atent a la modalitat i a l’arquitectura formal, dialoga amb la música europea del seu temps —de Stravinsky a Debussy— sense renunciar a una identitat mediterrània pròpia. Obres com Empúries i Ambients n’ofereixen una síntesi especialment clara i reveladora.

Ruera a quatre mans proposa una nova manera d’acostar-se a l’obra de Josep Maria Ruera, posant en relleu la solidesa del seu pensament musical i la vigència d’un catàleg que encara mereix ser escoltat amb atenció.